tot està preperat

. . . l l e s t

. . . i t o t e l q u e v a c o s t a r

t u . . .

. . . f e s - m e s e n t i r e s p e c i a l

b u i d o r

Només ens alliberem d'aquelles coses
a les quals sobrevivim,
i la sensació que tenim aleshores no és de pau,
sinó de buit.

p e r d u d a

em sento perduda i jo sempre xerro de més

d é j a m e v i v i r . . .

Déjame vivir
Libre
Como las palomas
Que anidan en mi ventana
Mi compañía
Cada vez que tú te vas.

Déjame vivir
Libre
Libre como el aire
Me enseñaste a volar
Y ahora
Me cortas las alas.

Y volver a ser yo mismo
Y que tú vuelvas a ser tú
Libre
Libre como el aire

Déjame vivir
Libre
Pero a mi manera
Y volver a respirar
De ese aire
Que me vuelve a la vida
Pero a mi manera.

Y volver a ser yo mismo
Y que tú vuelvas a ser tú
Libre
Pero a tu manera

Y volver a ser yo mismo
Y que tú vuelvas a ser tú
Libre
Libre como el aire.

això i ...

... res més a afegir

s e n z i l l a m e n t

un rotllo

...

Només ens alliberem d'aquelles coses
a les quals sobrevivim,
i la sensació que tenim aleshores no és de pau,
sinó de buit.

Nou Jo

Degut a la meva nova feina us presento la meva nova forma, el meu nou Jo...


LIZIPAINAJO

Diuen que "totvabéfabó"

I demà la mami ens ho explicarà tot en directe, sense pantalles ni càmeres, sense micros ni interferències, ni skypes que es moren...


Què estrany és tot, a vegades no??

I mira, no ha estat tan malament fins ara, ens n'hem sortit suficientment bé, no?


Avui pel Jordi i la Joaquima.. perquè malgrat les nostres diferències i les nostres masses semblances són guais!

n e t a i p l e n a

últimament cada dimarts i cada dijous és una injecció d'energia pura. una entrada d'emocions que m'omplen les ganes de mantenir-me oberta. ahir especialment.

donar. crear. fluir. generositat. són paraules que s'escampen per les nostres boques, cossos provinents del nostre centre constant de sensacions.

ahir tothom va donar, tothom. i les posteriors ganes d'abraçar eren irreprimibles.

gràcies per fer-me riure amb la enginyosa història del telèfon, per plorar quan ningú s'ho esperava, per deixar-nos entrar en el teu caos mental, per donar allò que et deien que no diguessis, per inventar una història, per la poesia des del cor, per sorprendre'ns cada cop que escrius alguna cosa tan anada de la olla com tu i per últim per compartir la teva emoció i fer-nos caure a tots de quatre potes.

simplement gràcies perquè ahir va ser increïble.

Everybody's got to learn sometime

Change your heart
Look around you
Change your heart
It will astound you
I need your lovin'
Like the sunshine

Everybody's gotta learn sometime
Everybody's gotta learn sometime
Everybody's gotta learn sometime

Change your heart
Look around you
Change your heart
Will astound you
I need your lovin'
Like the sunshine

Everybody's gotta learn sometime
Everybody's gotta learn sometime
Everybody's gotta learn sometime

I need your lovin'
Like the sunshine

Everybody's gotta learn sometime
Everybody's gotta learn sometime

Everybody's gotta learn sometime
Everybody's gotta learn sometime
Everybody's gotta learn sometime

Everybody's gotta learn sometime
Everybody's gotta learn sometime
Everybody's gotta learn sometime

Ber...

t'he pillat

media verónica

Media verónica despierta
le molestó la luna por la ventana abierta.

Llegó una carta desde el frente el cántaro se rompe
y se secó la fuente.

Va a decidir qué hacer cuando despierte del todo
y borrar con la mano lo que ayer escribió con el codo
habrá que ver
si la crónica verónica reacciona
la verónica mitad
tiene muy poca maldad
pero está cansada de esperar.

Media verónica está rota
no tiene muchos años pero le hicieron daño
rompió una lanza por la risa
pero no tiene prisa y se ríe muy poco.

No va a saber qué hacer cuando no sople más viento
no sabe distinguir el amor de cualquier sentimiento
quiere vivir
una vida diferente cada día
la verónica-mitad
está en la flor de la edad pero está cansada de esperar.

En la ventana hay una nota: el pájaro no vuela
tiene las alas rotas.

Media verónica lamenta
que el tiempo se consume y lo demás no cuenta.

La vida es una cárcel con las puertas abiertas
verónica escribió en la pared con la tripa revuelta
nada que ver
no habrá flores en la tumba del pasado
la verónica mitad dice siempre la verdad
pero está cansada de esperar.

mica en mica, tot torna al seu lloc

després d'una època on res té sentit començo a veure les raons del món tergivers fins ara...

si és evident que tot en aquest món té una explicació, una causa, un estímul que el provoca.

piles carregades

Tan sols 8 dies de desconnexió han estat suficients, i no m'estranya gens...