e s t a f a r / f r a u

estafar [1696; del cast. estafar, íd., i aquest, de l'it. staffare 'perdre l'estrep', der. de staffa 'estrep', perquè l'estafat queda en fals com el genet que perd l'estrep] frau1 [1271; del ll. fraus, fraudis 'mala fe; engany'] m 1 Acció d'enganyar algú per procurar-se un avantatge en detriment d'ell. 2 DR Acció contrària a la llei o als drets que en deriven amb intenció de treure'n un profit a costa de l'estat o d'altri. 3 DR CIV Intenció de perjudicar algú o d'aprofitar-se d'un error seu en benefici propi. 4 DR FISC Acció de falsejar les declaracions al fisc o d'acomplir actes maliciosos en perjudici d'aquest, per tal d'eludir les obligacions fiscals. 5 DR CIV Acció feta emparant-se en una llei per eludir-ne una altra, sia de l'ordenament jurídic del mateix país, sia d'un altre. 6 en frau de creditors DR CIV Dit del negoci jurídic que pot ésser objecte de rescissió quan el deutor ha defugit les seves obligacions i no pot satisfer els crèdits. frau.