divendres, 30 de desembre del 2011
dissabte, 3 de desembre del 2011
c o s e s i n c r e ï b l e s . c o m
Bé, ja s'estava fent, oi?
divendres, 2 de desembre del 2011
dimarts, 29 de novembre del 2011
dilluns, 28 de novembre del 2011
dimecres, 16 de novembre del 2011
dimarts, 27 de setembre del 2011
dijous, 15 de setembre del 2011
dimarts, 13 de setembre del 2011
dilluns, 29 d’agost del 2011
dimarts, 23 d’agost del 2011
diumenge, 21 d’agost del 2011
dimecres, 10 d’agost del 2011
g r a n s t r o b a l l e s
dimarts, 9 d’agost del 2011
i r e s u l t a q u e j a é s e s t i u
dilluns, 1 d’agost del 2011
dimecres, 20 de juliol del 2011
dissabte, 11 de juny del 2011
dimecres, 8 de juny del 2011
dijous, 2 de juny del 2011
t h e l a s t o n e, t h e l a s t d a y s

Dies de molts nervis, panxes remogudes i nervi "vague" súper actiu!
Ganes, ànims, por i la malenconia que ja comença.
3 anys espectaculars on hem apres molt, no només teatre, de nosaltres i dels altres.
Balanç global, positiu, molt positiu... Jo que ho començava per provar, seguiré provant i buscant coses...
Però ara no és el moment de balanços encara! Cal canya encara! I cal posar mans i mànigues!
Després d'un procés creatiu curiós, divertit, diferent, tranquil, de proves i de jocs, presentem Roberto Zucco Unplugged.
Cucs, papallones i tota mena d'invertebrats artròpodes i no artròpodes, es mouen per la panxa!!
5, 4, 3, 2, 1.... ZERO!
divendres, 6 de maig del 2011
dimecres, 13 d’abril del 2011
dimarts, 12 d’abril del 2011
diumenge, 20 de març del 2011
dimecres, 16 de març del 2011
dilluns, 7 de març del 2011
l a r e l a t i v i t a t d e l t e m p s
Good times for a change
See, the luck I've had
Can make a good man
Turn bad
So please please please
Let me, let me, let me
Let me get what I want
This time
Haven't had a dream in a long time
See, the life I've had
Can make a good man bad
So for once in my life
Let me get what I want
Lord knows, it would be the first time
Lord knows, it would be the first time
The Smiths - Please, please, please let me get what I want
diumenge, 6 de març del 2011
divendres, 25 de febrer del 2011
líquid vs. sòlid
vull la distància,
vull la proximitat.
vull la solidesa; allò ferm, segur,
però demano la flexibilitat, l'arbitrarietat.
somio amb allò tradicional,
busco allò efímer.
vull conèixer, viure, provar, tastar,
vull assegurar-me cada pas.
renego de la meva inconstància,
renego de la meva ànsia.
vull els extrems,
ambdós.
exigeixo però m'esfumo.
quins sants collons que tinc, que covarda sóc,
que bloquejada visc.
què vols?
tinc por.
trenca les cadenes, viu per tu, coneix... i llavors tria.
la teoria la porto molt bé, la pràctica és un altre tema.
- escoltant "contradiccions"
vull la proximitat.
vull la solidesa; allò ferm, segur,
però demano la flexibilitat, l'arbitrarietat.
somio amb allò tradicional,
busco allò efímer.
vull conèixer, viure, provar, tastar,
vull assegurar-me cada pas.
renego de la meva inconstància,
renego de la meva ànsia.
vull els extrems,
ambdós.
exigeixo però m'esfumo.
quins sants collons que tinc, que covarda sóc,
que bloquejada visc.
què vols?
tinc por.
trenca les cadenes, viu per tu, coneix... i llavors tria.
la teoria la porto molt bé, la pràctica és un altre tema.
- escoltant "contradiccions"
dissabte, 19 de febrer del 2011
si m'adreceu aquest esguard glaçat
dilluns, 14 de febrer del 2011
T r i s t e s a i o b l i t

Ara caminava per Gran Via. Parava. 3 minuts. Decidia agafar el cinquanta.
No podia treure's aquella olor del cap. L'infectava el cervell, el nas, cada forat del crani. Se li estenia per la boca, pels pulmons. Gas. Gas. Butà.
Aquella mateixa tarda li havia entrat aquella olor que hores més tard li era impossible eliminar.
Cada nova respiració era com inhalar butà directament que s'estenia per tots els racons del seu sistema respiratori i potser nerviós. Butà més una olor desagradable que intentava no descriure. A vell, a urea, a ranci. I ara, al bus, se li mesclava amb la de gasolina. Fantàstic.
La senyora Maria no estava bé. No la coneixia, però es sorprenia d'aquesta angoixa que l'invadia en resulta dels fets d'aquella tarda. La senyora Maria estava malalta. "Tristesa", havia dit ella. "Saps tu, nena, què és la tristesa?", i després de pensar-s'ho, "No, potser no ho saps que ets massa jove". A l'última fila d'aquell cinquanta, que ens caps de setmana era doble, curiosament, no podia parar de pensar, volent o sense voler, degut a la insistent olor de butà.
La senyora Maria havia begut dues cerveses. Algú ha vist mai una dona de vuitanta-tres anys borratxa d'alcohol i de tristesa?
Va bloquejar-se aquella emoció mentre el cor se li va encongir dins d'aquell cinquanta. Sepúlveda-Vilamarí. Era a punt d'arribar i en breu tota aquella història s'esvaniria de la seva ment. S'esborraria l'olor a butà, a ranci, a urea i a desfets.
Riuria amb els companys, malgrat la feina i el poc temps que els hi restava. Però de tant en tant, en pensar que la senyora Maria era simplement a un pis de diferència, sostre amunt de casa seva, sola i malalta de tristesa, tornaria a sentir aquella olor que encara l'embafava.
Ja eren dins del cinquanta l'altra àries i la rinxolada de la classe, i el seu xivarri començava a passar l'esborrador per tot allò que fins ara li havia preocupat.
dijous, 3 de febrer del 2011
diumenge, 9 de gener del 2011
g e n e r i n t e n s
Subscriure's a:
Missatges (Atom)