Aquesta foto, sense cap mena de raó, m'evoca la meva família, casa, els meus cognoms i la seguretat de sentir-m'hi jo en ells.
Aquesta foto m'ha sorprès avui, m'ha trobat.
En aquesta foto, encara que de lluny i d'esquena, veig claríssimament ma mare, ma mare en mi.
I sí, sóc jo, i és de fa temps, a Menorca.
1 comentari:
jo també hi veig la mare... A mi a vegades em passa una cosa semblant quan amb l'índex i anul·lar junts sobre la galta i el polze encerclant la barbeta arrepenjo el cap i penso...
Publica un comentari a l'entrada