g e n e r i n t e n s

d'aquí a un mes,
d'aquí a una quinzena,
d'aquí a 7 curts dies...
massa coses,
massa coses en aquest intens gener...

i jo palplantada amb aquesta neguitosa necessitat d'escriure...

j u g u e m !

juguem! oblidem-nos de tot! juguem d'una vegada a que pugui passar qualsevol cosa!! visquem-ho! com aquest home, que ho viu! que ho sent i que es deixa portar!
brutal! aprenem-ne!

m'encanta aquesta foto...

t ' e s t i m o

Pascal Comelade – Sense El Ressó Del Dring - El Pianista Del Antifaz 1996 - 2002

Hi havia una vegada una màquina tota estrafolària que tenia peces pengim-penjam. Era una màquina feta a base de trossos de maquines passades: de cada màquina existent, la peça més valuosa o la més vella o la més torta o la més magnífica era triada per formar part de la màquina de pengim-penjam.

Es movia gràcies a dos cercles de hula-hop desterrats d’una bonica ballarina que bellugava una cintura mecànica per mantenir els dos cercles enlairats.

Podia olorar qualsevol flor, menjar, persona o llibre de golfes ja que estava proveïda d’un sensor utilitzat en una antiga màquina de cuina que destriava el peix fresc del descongelat.

Mirava el món amb unes lents grosses i rodones que no es perdien ni el mínim detall. Eren objectius de càmeres de fotògrafs importants que en cada fotografia plasmaven un dolç instant o, així, ho semblava. Tot i això, els objectius no deixaven de ser objectius i, per tant, no els enganyava cap realitat; si en algun cas, la vestien de llum i colors brillants.

Els micròfons d’un petit i tronat local de música soul estaven situats al cap de munt de la màquina de pengim-penjam, per poder enregistrar qualsevol ona sonora i d’altres menes i, d’aquesta manera, adonar-se del món del seu voltant.

Però, el més meravellós d’aquesta preciosa i esbojarrada màquina era la presència d’una petita peça, desconegut el seu origen, rovellada, ajustada, que era capaç d’estimar i percebre les emocions de les gents, els clavells, o les taules de fusta que tenia a un radi de 2 km i una vida.

s i !

sinergia
	[del gr. synergía 'cooperació', der. de synergós, comp. de sýn 'conjuntament' i érgon 'obra']
	f 1 BIOL/FISIOL Associació o cooperació de moviments, d'actes, d'òrgans, de formacions anatòmiques, etc., per tal de dur a terme una funció determinada.
	2 FARM/QUÍM Sinergisme.
	3 MICROB Exaltació del poder patogen, en el cas de coexistència, de dos paràsits (s'oposa a antagonisme).
	si_ner_gi_a.

l a c a t a r s i d e l a m a r i a

Les meves faltes han estat humanes i jo era jove. M'atreia el poder no ho he dissimulat. El món sap el pitjor de mi, i jo puc dir que sóc millor que el meu renom. Ai de vós, si la fama mai arrenca el vel d'honor amb què cobriu hipòcrita el foc salvatge d'uns plaers ocults. No és la honradesa allò que us ha llegat la vostra mare!

Una bastarda ha profanat el tron anglès, i el digne poble dels britànics ha estat burlat per una estafadora. Si el dret regnés, jauríeu davant meu en la pols, perquè sóc la vostra reina.

E U F Ò R I A d a m u n t l ' e s c e n a r i!